Arxius

Archive for Octubre de 2011

El valor predominant de l’escola

Octubre 4, 2011 2 comentaris

El mes de setembre és sinònim de tornar a mirar l’escola. La paraula escola ens suggereix una pluralitat de funcions, que no són necessàriament sinònimes entre elles.

L’escola serveix per tenir milers d’infants i adolescents dins d’un ordre social, mentre els seus pares es dediquen a altres activitats ja siguin laborals o no. L’escola és, des d’aquest punt de vista, “un ordenador social”. Minimitza els risc que suposaria tenir pels carrers i per les cases a milers de petits ciutadans, dedicats a activitats de difícil control. No és una imatge estranya perquè sovint és la impressió que tenim a l’estiu. O sigui, una certa anarquia d’horaris, dificultat per imposar rutines diàries en les activitats o en les mateixes quotidianitat dels dinars i sopars. Pot ser ja està bé aquest espai de comportament de major llibertat durant un temps acotat.

Quan comença el curs escolar, sentim sovint veus d’alleujament en els pares, i especialment en les mares, perquè s’ha estès la convicció que on estan més “ordenats” els infants i adolescents és dins de l’estructura educativa dels nostres edificis escolars. També és una mostra de la concepció social que tenim respecte a la relació entre l’organització familiar, laboral i la del temps personal. Des d’aquesta perspectiva, les escoles compleixen un indubtable paper de vigilància per mantenir l’ordre social.

Però, és clar, l’escola és quelcom més. L’evolució dels sistemes educatius l’han convertit en un instrument essencial en la formació acadèmica i personal, que ha de permetre als nostres infants i joves disposar de possibilitats reals en la construcció del seu futur i, al mateix temps, de sentir-se compromesos en la construcció de la nostra societat futura.

Aquesta formulació, però, requereix d’un esforç col•lectiu perquè sigui una realitat objectiva. Crec que hem de demanar un major esforç de vocació, de convicció i de professionalitat dels nostres mestres i professors, d’una banda; i un major esforç de compromís dels poders públics, econòmics, culturals i de cadascú dels membres de la nostra societat, perquè sigui possible desenvolupar aquesta vocació il•lusionada i professional de la que escric.

La mateixa societat que agafa complicitats tan fondes, com per exemple la que envolta de màgia la festa de reis al gener, que impulsa sentiments que surten del cor, i que guarda unes normes de silenci amb els més petits fins que la innocència es trencada per deixar pas a la maduresa, aquesta mateixa societat ha de ser capaç d’acaronar una complicitat d’abast i de sentit molt més profund, per donar-se unes poques normes que ajudin a l’educació i a la formació dels nostres futurs ciutadans.

Hem de apujar notablement el nivell de coherència en l’educació dels criteris i dels valors que efectivament transmetem a l’escola, i que traspuen des del nostre món. És una tasca compartida entre el professorat i la societat.

Vivim temps de duresa econòmica, de retallada de recursos econòmics i de desconcert en els valors imperants. En moments com aquests encara és més indispensable enfortir els criteris que ens mouen per dins, aquells que arrelen als nostres cors. Aquells que poden servir de brúixola per saber què hem de fer en una època on els joves semblen més preparats que mai professionalment, però afeblits en els perquès que nien al seu interior. Sovint són com potents vaixells a la deriva.

No dubto de la dificultat d’enfortir uns missatges que semblen anar en el sentit exactament contrari dels valors que estem vivint, però també cal dir que la responsabilitat del que som és de tots, i que tots hem estat còmplices d’educar més en posseir, que en orientar el que faig amb el que sóc i tinc.
(publicat a la revista Foc Nou nº444)