El dret de pertinença

D’acord amb la revista Foc Nou, publico al meu blog articles que també he escrit per a la revista. Aprofito l’ocasió per agrair tan al Joaquim Gomis com a la redacció de la revista la seva confiança per donar-me l’oportunitat de col·laborar amb ells, com la seva generositat per permetre’m publicar-los en aquest espai.

L’ambició de l’escola inclusiva, que contempla la nova Llei d’Educació catalana, resulta un dels reptes més profunds del nostre sistema educatiu. Als darrers anys, l’administració educativa ha promogut la progressiva incorporació d’alumnes, diagnosticats com d’educació especial, a les aules ordinàries; però el repte és molt més complex i de gran calat de filosofia educativa, perquè els indicadors de les nostres aules ens indiquen que hi ha molts nivells de la diversitat, que encara no estat assumits com una part fonamental de l’educació dels nostres infants i joves.
La primera condició per al desenvolupament de l’ésser humà és el reconeixement de la pertinença. Es tracta d’una condició que arrela en el fons de l’ànima humana de manera més profunda que altres desigs o necessitats com el de la llibertat, per exemple.
Si s’accepta la validesa d’aquest principi al cor d’una societat, traslladin aquesta condició a l’interior d’una escola i, en especial, en relació amb la diversitat d’alumnes que l’habiten, i de tota la gama de condicions, característiques i situacions de desenvolupament que presenten. El sentiment de pertinença d’un infant o d’un jove en una escola és molt més que la inclusió dins d’un aula ordinària. Va molt més enllà del dret d’assistència a un grup de classe.
El repte està en la capacitat d’una societat, en general, i d’una escola, en particular, per crear el clima i les conviccions necessàries per fer-ho possible. Per això, per exemple, resulta estratègic i fonamental que el conjunt dels educadors d’un centre cregui en la precondició de la pertinença, educant en l’autoestima i ajudant al creixement del nivell d’èxit de l’alumnat.
Es tracta d’entendre la diversitat com la condició d’un bon aprenentatge. L’eix estratègic és el rol de la pertinença, o sigui el sentit de pertinença a la meva escola. Aquest dret de pertinença no vol dir ser a una escola on jo sóc el diferent, percepció que es capta immediatament en el clima d’un centre, només passejant-se pel seu interior i parlant amb les persones que l’habiten, de la mateixa manera que podem prendre el pols de la diversitat d’una societat.
Dins d’aquesta diversitat de reptes, ja fa molts anys que a l’interior de l’escola ha crescut la consciència i la voluntat d’entendre la complexitat de l’alumnat, i això és bo, però d’altra banda assistim a un preocupant augment del fenomen de la “medicalització”. Es tracta d’una tendència que creix darrera d’una voluntat d’encaixar tots els comportaments en una racionalitat científica. I, com a conseqüència, recorrem al diagnosi tan especialitzat, que tendeix a una excessiva simbiosi entre el llenguatge propi de l’àmbit clínic i el llenguatge propi del món educatiu.
Hem de ser cautelosos amb la manera d’abordar-ho i, fins i tot, amb el mateix vocabulari, per què tenim el perill de creure que l’alteració no forma part de la vida ordinària de l’ésser humà. Algunes diagnosi que es presenten a les famílies diuen poc des de la perspectiva educativa, encara que descriguin processos i comportaments, precisos des de la perspectiva clínica.
Educar és integrar dos processos inseparables, com són el d’aprenentatge i el de maduresa, afectats de manera diversa segons el context i característiques de l’alumne. D’una banda, cal tenir present que no són dos processos lineals ni homogenis a qualsevol infant o jove. I d’altra banda, cal apostar per la personalització davant de les seves necessitats. L’esperit educatiu arrela en la pròpia convicció de donar oportunitats a tothom. I una extraordinària oportunitat és la d’educar-se en la diversitat, perquè és la que garanteix ciutadans que lluitaran pels drets dels altres tant com per als seus propis.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: