Un volta més sobre el lideratge

Resulten molt interessants i significatius els comentaris de la Maite García i de la Roser Salavert. La Maite, per aquells que no la coneixeu, ha estat fins fa poc inspectora d’educació a Catalunya. Una persona molt compromesa amb la seva tasca i coherent amb les seves idees, que s’arrelen en la lluita per una educació de qualitat a l’abast de tothom, en el marc d’una societat que ha d’educar en la sensibilització per la justícia. La Maite ens proposa una reflexió basada en la interpretació i el recel del significat de lideratge. No és estrany perquè vivim en un món on les paraules sovint han estat sotmeses a modes sense més sentit profund, i perquè de vegades també s’han utilitzat per fer-nos combregar amb rodes de molí. Però, d’altra banda, tenim exemples d’ús i de pràctiques molt coherents que se’n deriven d’una altra mirada a la paraula i al concepte de lideratge. El passat dissabte, vaig tornar a tenir el goig d’assistir a una xerrada del professor i amic Àngel Castiñeira en l’entorn de les jornades “Coaching: lideratge d’equips docents”, organitzat per l’Edu21. L’Àngel, com ho ha fet en altres ocasions, ens proposà una mirada de calat profundament humà, moral, filosòfica, educativa i també sociopolítica a l’ús i als beneficis del lideratge, especialment al món educatiu. És un tipus de lideratge arrelat en l’estadi dels referents vitals, inspiradors o actitudinals, entre altres, que tenen els col•lectiu i els països, especialment aquells que mostren una real actitud de servei i d’intel•ligència social. És el tipus de lideratge que la Roser demana per millorar l’educació al seu entorn professional a Nova York o que proposa que s’estengui a Catalunya. Resulta diferent del concepte d’autoritat formal, que en ocasions es relaciona amb els mecanismes de poder, ja siguin empresarials o sociopolítics, i que produeixen bones o males pràctiques. Quan parlem de lideratge en el món educatiu podem fer un esforç col•lectiu per situar-ho en aquest tipus de reflexions, que en els últims temps han penetrat en la nostra societat, especialment des de la influències de les idees de Peter Senge o Ronald Heifetz. Això ens permet relacionar el lideratge amb la figura del mestre, arrelant el seu significat en l’origen etimològic, que ens porta a entendre l’objectiu del mestre en aconsegueix més dels seus deixebles –o dels membres d’un equip-, en el sentit d’ajudar-los a créixer, estimulant-los a esforçar-se, al coneixement propi i al lliurar-se al proïsme. Tan de bo aconseguim, impulsar al nostre entorn, un sentit del lideratge relacionat amb el servei i amb la capacitat d’estimular.

Anuncis
  1. Maite García Fochs
    febrer 15, 2010 a les 5:15 pm

    Buff! Respiro! Moltes gràcies pels teus aclariments, Pepe!

  2. Luis Domingo
    febrer 28, 2010 a les 10:47 am

    Pepe, leyendo tu intervención, pensaba en lo singular de la palabra líder. Pienso si no sería mejor la necesidad de la existencia de los líderes, en cuanto que se podría evitar la jerarquización de la postura del mismo. O la de la actuación del líder en paralelo a la de sus colaboradores. Podría crear nuevos líderes en el grupo y per tanto la aparició de nuevas ideas y la riqueza del grupo.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: