Arxius

Archive for febrer de 2010

Un volta més sobre el lideratge

febrer 14, 2010 2 comentaris

Resulten molt interessants i significatius els comentaris de la Maite García i de la Roser Salavert. La Maite, per aquells que no la coneixeu, ha estat fins fa poc inspectora d’educació a Catalunya. Una persona molt compromesa amb la seva tasca i coherent amb les seves idees, que s’arrelen en la lluita per una educació de qualitat a l’abast de tothom, en el marc d’una societat que ha d’educar en la sensibilització per la justícia. La Maite ens proposa una reflexió basada en la interpretació i el recel del significat de lideratge. No és estrany perquè vivim en un món on les paraules sovint han estat sotmeses a modes sense més sentit profund, i perquè de vegades també s’han utilitzat per fer-nos combregar amb rodes de molí. Però, d’altra banda, tenim exemples d’ús i de pràctiques molt coherents que se’n deriven d’una altra mirada a la paraula i al concepte de lideratge. El passat dissabte, vaig tornar a tenir el goig d’assistir a una xerrada del professor i amic Àngel Castiñeira en l’entorn de les jornades “Coaching: lideratge d’equips docents”, organitzat per l’Edu21. L’Àngel, com ho ha fet en altres ocasions, ens proposà una mirada de calat profundament humà, moral, filosòfica, educativa i també sociopolítica a l’ús i als beneficis del lideratge, especialment al món educatiu. És un tipus de lideratge arrelat en l’estadi dels referents vitals, inspiradors o actitudinals, entre altres, que tenen els col•lectiu i els països, especialment aquells que mostren una real actitud de servei i d’intel•ligència social. És el tipus de lideratge que la Roser demana per millorar l’educació al seu entorn professional a Nova York o que proposa que s’estengui a Catalunya. Resulta diferent del concepte d’autoritat formal, que en ocasions es relaciona amb els mecanismes de poder, ja siguin empresarials o sociopolítics, i que produeixen bones o males pràctiques. Quan parlem de lideratge en el món educatiu podem fer un esforç col•lectiu per situar-ho en aquest tipus de reflexions, que en els últims temps han penetrat en la nostra societat, especialment des de la influències de les idees de Peter Senge o Ronald Heifetz. Això ens permet relacionar el lideratge amb la figura del mestre, arrelant el seu significat en l’origen etimològic, que ens porta a entendre l’objectiu del mestre en aconsegueix més dels seus deixebles –o dels membres d’un equip-, en el sentit d’ajudar-los a créixer, estimulant-los a esforçar-se, al coneixement propi i al lliurar-se al proïsme. Tan de bo aconseguim, impulsar al nostre entorn, un sentit del lideratge relacionat amb el servei i amb la capacitat d’estimular.