El lideratge escolar és un instrument de canvi

El lideratge escolar s’ha de concretar en la transformació de la realitat de l’aula, transformació que resulta imprescindible per aconseguir una ciutadania competent per exercir els seus drets i deures. Està ja prou acceptat que els resultats d’una escola depenen del clima del centre, i el clima del centre depèn en una gran part del lideratge que ens hi trobem. El desenvolupament de la Llei d’Educació Catalana (LEC) està entrant en la fase d’elaboració dels decrets d’autonomia i de la direcció. És un moment estratègic per afavorir un marc que permeti assolir els reptes que té l’educació al nostre país. De vegades sembla que el debat sobre aquest decrets s’està centrant en un equilibri de forces entre les perspectives, drets i concepcions dels anomenats agents educatius i socials, i fins i tot sembla que el que està en joc és una mena de concepció ideològica de l’autonomia i de la direcció. Davant d’aquesta confusió cal tenir meridianament clar que l’autonomia i la direcció són o han de ser instruments per aconseguir millorar els resultats dels alumnes, que és el mateix que dir afavorir una ciutadania més cohesionada. El que està en joc no és el dret de participació del professorat, que s’ha de conjurar amb la direcció per aconseguir aquesta millora de nivells; ni els drets laborals del professorat, també necessariament harmònics amb el drets dels alumnes a rebre la millor educació possible; i molt menys està en joc una mena d’equilibri de forces entre les direccions i els sindicats, la missió dels quals és prioritzar els resultats escolars. És des d’aquesta perspectiva que s’ha d’entendre que el lideratge de la direcció te un alt component de servei i compromís, tant intens com la responsabilitat individual de cadascú dels professors i mestres d’un centre per remar en la mateixa direcció. Hem de ser capaços de crear les condicions necessàries perquè les escoles exerceixin la seva autonomia en un marc de lideratge, que traspuïn un atmosfera en la qual els alumnes s’eduquin en enfortir el seu lideratge i autonomia personal. D’això ja m’agradaria escriure en un altra ocasió. Ja fa unes setmanes vaig tenir una agradable, llarga i molt interessant conversa amb Roser Salavert, que és Superintendent del districte 3r de Manhattan del Departament d’Educació. Per aquesta catalana afincada des de fa molt de temps a Nova York, “la funció principal del director d’un centre escolar és aconseguir l’èxit acadèmic dels seus alumnes, malgrat el repte que suposa la gran diversitat de condicions econòmiques, culturals ó lingüístiques de l’alumnat. Aquesta funció requereix lideratge i una visió de les possibilitats del centre. L’educador/líder d’aquest centre ha de tenir la capacitat per comunicar la seva visió i de definir-la conjuntament amb la comunitat -alumnes, professorat i pares. També ha de tenir la capacitat i els coneixements que li permetin portar a terme aquesta visió.”. Em va impressionar la dinàmica d’avaluació i de coordinació d’escoles que està duent a terme i us convido a en capbussar-vos en la seva pàgina web. Ja sabem que tradicionalment el nivell de l’educació a EEUU és més baix que a casa nostre, però la força de la convicció de canviar i els desigs que he pogut copsar, no només en la tasca de la Roser Salavert sinó en el curs de directors que vaig fer a la Harvard Graduate School of Education a Boston el juliol passat, és un senyal prou evident que quelcom es mou a EEUU i que tenim també coses a aprendre.