Arxius

Archive for Octubre de 2009

La necessitat del canvi

Octubre 12, 2009 6 comentaris

Començo per agrair-vos una vegada més la generosa acollida que m’heu donat. M’agradaria agafar la diversitat de les vostres respostes i intentar avançar en la idea de la connexió entre innovació, educació i ciutadania. Em permetreu no agafar totes les idees, i deixar-ne per futurs comentaris. S’ha formulat que la innovació educativa està íntimament lligada a l’èxit educatiu, al mateix temps que suposa anar trobant respostes al nous desafiaments que planteja l’educació a la societat dels nostres dies. I s’ha dit que l’entorn d’aquesta educació és la d’un sistema complex i dinàmic. Aquí és on voldria posar l’accent i reiterar la necessitat de modificar uns del prejudicis més instal•lats en la cultura educativa predominant, i afirmar amb rotunditat que l’educació necessita canvis constants. L’educació no pot donar les mateixes explicacions ni respostes ara que d’aquí vuit o deu anys, i molt menys continuar donant les respostes de fa cinquanta. Canvis constants en la resposta del sistema i dels mestres, i adopció, a través de l’aprenentatge, d’allò que pot ajudar més a l’èxit educatiu. I al contrari, l’educació no necessita pràcticament cap canvi en la seva legislació. Podríem fer-nos la següent pregunta: ¿Imagineu la Sanitat sense canvis constants en el desenvolupament de respostes, i en canvi amb un marc legislatiu modificant-se permanentment dins d’un debat ideològic enrocat?. L’educació necessita d’un sistema que reflecteixi actituds estables, coneixement de la diversitat d’estratègies per afrontar la diversitat d’alumnat, i d’espais permanents de cerca de solucions concretes i professionals als reptes quotidians. I això només es pot donar en un sistema disposat a l’adopció de canvis constants en la metodologia i en les estratègies. Només amb uns professionals permanentment disposats a aprendre, a descobrir el desllorigador del repte que tenim a l’aula. Si ens preguntem quin és el sector més immobilista del nostre funcionament social, de segur que convindreu amb mi que és el de la política penitenciària. Aquesta cerca l’objectiu de la rehabilitació, i els seus èxits més reconeguts estan lligats al temps que els presoners són enreixats. Doncs, tot i així, una de les innovacions més actives a l’àmbit educatiu és el del treball amb competència social de Manuel Segura, l’origen del qual està al seu treball amb delinqüents juvenils. També s’ha dit que el sistema educatiu necessita un canvi de mentalitat dels agents educatius primordials, que són la família, l’alumnat i el professorat. I ara em ve a la memòria la frase d’un bon col•lega meu quan deia “Com ha de desitjar el canvi aquell que no sent la seva necessitat?”. Tot i que la Naturalesa ens empènyer al canvi per sobreviure, sembla que al món educatiu vivim de vegades com les formigues, pensant en el proper hivern i sense adonar-nos de la presència propera de l’os formiguer. No voldria que s’entengués que només el canvi pel canvi pot portar l’èxit educatiu perquè, com també ha quedat escrit en alguns comentaris, la clau és enfocar bé l’objectiu final i aquí hi ha molt matèria per escriure sobre el concepte d’èxit educatiu. I només per obrir boca i debat us transcric una afirmació que remou el interior del nostre sistema educatiu i del repte de ciutadania: “The goal today is to talk about exclusive education, most of us know that inclusion is quite controversial, the vast majority of educators are nervous about how to work with inclusion” (Norma Kunc i Emma Van der Klift)