Pàgina d'inici > Ciutadania, Educació, Innovació, Jesuïtes, Joan XXIII > La innovació és la resposta

La innovació és la resposta

Serveixi aquest primer comentari per establir els referents amb els que voldria moure’m: innovació, educació i ciutadans. La paraula innovació s’està convertint en un concepte de moda que corre el perill de buidar-se de contingut, perdent la frescor i la intensitat, que demanen la seva aplicació al moment educatiu actual. Innovar en el món productiu està associat a la idea de tecnologia nova que resol alguna mancança o que millora la productivitat. En aquest cas, la innovació està avalada pel mercat. La innovació al món productiu queda clar que no es el resultat de fer més del mateix, sinó el resultat d’introduir una nova tecnologia per millorar el procés i estalviar algun tipus de cost, ja sigui monetari o també humà, en el sentit d’augmentar la seva seguretat o la seva comoditat. No pretenc començar aquest blog donant lliçons conceptuals o històriques, però si em sembla interessant advertir contra el perill de reduir la innovació en el món de la pedagogia al pur canvi metodològic o tecnològic. La innovació educativa resulta de transcendental importància per capgirar l’escola, i no hauríem de perdre’ns ni entretenir-nos tant en el discurs estàtic, que mira nostàlgicament al passat en busca de respostes que no tornaran, com  en els discursos activistes que idolatren el canvi pel canvi.  La innovació educativa ens ha de permetre avançar en els paràmetres de l’excel·lència, entesa com la referència principal del repte de la qualitat, que comporta un camí de millora per avançar en l’equitat del nostre sistema educatiu. Equitat en l’accés i equitat en el procés. Aquesta és la meva experiència en el Joan XXIII de Bellvitge, i en la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació.

Seguint aquest raonament en la ponderació de la innovació, també cal recordar la importància d’establir uns paràmetres d’avaluació, que ens permetin mesurar els resultats dels canvis metodològics i tecnològics. I també caldrà ponderar quina avaluació establim, no sigui que iniciem processos de millora en la cerca de coneixement, per exemple; i després avaluem processos de memorització. Innovació, excel·lència, equitat i qualitat són paràmetres i instruments que necessiten d’un quadre de comandament que ens permeti navegar vers la millora de les nostres escoles. Tinc la impressió que si no anem en compte, aquests conceptes poden ser segrestats per la ràpida voracitat de la burocràcia o fossilitzats per manca d’ús real. D’aquest perill i de la necessitat d’avançar en la innovació hi penso parlar més a fons i m’agradaria conèixer les vostres opinions. També m’agradaria explicar perquè considero significativa l’íntima relació entre els conceptes d’innovació i ciutadania. Crec que són prou clars els lligams entre educació i ciutadania, però m’agradaria anar un pas més enllà i enfortir la relació entre innovació i ciutadania. No hi ha ciutadania plena en el desenvolupament dels seus drets i deures sense canvis profunds en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquests processos són la base sobre la qual ha d’arrelar una educació que neix en el si de l’entorn familiar, i que adquireixen metodologies científiques en l’escola. Al menys és el que l’escola hauria de tenir: una metodologia basada en coneixements propis de la pedagogia, la psicologia i la neurologia, com els més universals per ser aplicats a l’escola.  Processos d’aprenentatge i processos educatius que ens condueixen cap una ciutadania madura, capaç d’ajudar a créixer en  la societat els anhels de millora i justícia. La innovació educativa ha de perseguir, seguint aquest raonament, millores en l’aprenentatge i millores en la societat. És el resultat de la conjuminació entre innovació en l’aprenentatge i innovació social. D’això em comprometo a parlar en el meu blog.

Anuncis
  1. Joan Badia
    Setembre 26, 2009 a les 10:20 pm

    Pepe,
    No sé si sóc el primer a estrenar els comentaris en aquest bloc. En tot cas, i abans de res: enhorabona i gràcies:
    1) Enhorabona per tenir un bloc, però també per l’excel·lent comentari qeu hi fas sobre la innovació. Hi coincideixo gairebé al 100% (alguna cosa hi dec entendre…). Però les discrepàncies (molt menors) són només de matís… Jo posaria encara més l’èmfasi a relacionar innovació amb èxit educatiu (no solament escolar; per aquí connectem amb la teva “ciutadania”: completament d’acord!). Massa sovint, en educació sobretot, hem dit que fèiem innovació sense correlacionar-la amb la millora dels resultats (en un sentit ampli: estic d’acord amb tu).
    2) I gràcies per haver-me fet saber aquesta excel·lent notícia que inicies un bloc. Espero amb ganes les noves propostes.
    Una abraçada
    Joan Badia i Pujol

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:13 pm

      Joan,

      Efectivament has stat el primer en escriure un comentari… i no podia ser d’una altra manera en una persona en permanent comunicació, innovació i tan detallista com tu. Moltes gràcies pels teus matissos, que comparteixo plenament. Seguirem… Una abraçada,

      Pepe

  2. Maite García Fochs
    Setembre 27, 2009 a les 10:54 am

    Penso que la innovació és inherent no solament a l’aprenentatge, sinó, sobretot i especialment, a l’ésser humà; de fet, per això precísament és necessària en educació. Com a espècie i com a individuus, estem sotmesos a canvis evolutius, tant si volem com si no volem. Crec que la funció principal de l’educació és fer-nos conéixer aquest canvis, ajudar-nos a “metabolitzar-los” d’alguna manera, fer-nos-en conscients, i, a més -i aquí entrem en terreny ètic-, propiciar la nostra resposta activa i participativa en el procès de canvi que, com hem vist, és ja implícit en la natura i, segurament com a necessària correlació, és també evident -i imparable malgrat la voluntat d’alguns- en la cultura, és a dir, en la societat. En aquest últim aspecte és on trobem el lligam que tan encertadament estableixes amb ciutadania; perquè el canvi evolutiu (de nosaltres depén que sigui progrès i no solament canvi) no ens implica nosaltres sols. Adonar-se’n és una qüestió lògica; assumir-ho participativament és una qüestiò -com he dit- ètica.
    Enhorabona per la reflexio que has fet: la trobo completament necessària.

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:16 pm

      Maite,

      Quina alegria rebre el teu comentari, sempre tan ple de sentit comú, de sensibilitat i de visió moral (aquella que allibera i enforteix, no de l’altra). Seguirem atents i en l’esforç d’aportar quelcom que ens faci millors a tots. Una abraçada,

      Pepe

  3. Carles Mata
    Setembre 27, 2009 a les 3:45 pm

    Endavant, Pepe!!!

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:16 pm

      Moltes gràcies, Carles!!

  4. Mercè Gassó ESpina
    Setembre 27, 2009 a les 4:13 pm

    Hola Pepe,
    Rebo amb gran satisfacció aquest blog teu; Estava acostumada a llegir i a reflexionar amb les teves aportacions i reflexions a través de les editorials de la revista Joan 23; És bo saber que a partir d’ara,que ja no escriures les editorials, podrem continuar gaudint de les teves reflexions en l’àmbit de l’educació a través del teu Blog.
    Gràcies per animar-te a escriure’l i per convidar-nos a seguir-te.
    Una abraçada
    Mercè

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:27 pm

      Moltíssimes gràcies, Mercè!!! Espero rebre també les teves reflexions i idees sempre tan encertades i plenes de compromís. Una abraçada,

      Pepe

  5. Ignasi de Juan
    Setembre 27, 2009 a les 4:16 pm

    Pepe, Felicitats per l’iniciativa i la causa (plena de valors i compromís): Pensa que a Amèrica (les companyes i companys) els agradarà seguirvos també. Bona innovació al teu blog i fundació. Una abraçada. Ignasi

  6. Alberto Croce
    Setembre 27, 2009 a les 9:49 pm

    Querido Pepe:
    Qué buena esta nueva iniciativa.
    Desde Argentina te mando un abrazo grande.
    Seguimos en la lucha.
    Con mucho afecto.
    Alberto

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:08 pm

      Alberto,

      Muchas gracias!! Me alegro de poder compartir esta lucha contigo, aunque desde luego sea mucho más liviana desde aquí. Un abrazo,

      Pepe

  7. Setembre 28, 2009 a les 11:54 am

    Pepe, et felicito pet la iniciativa i confirmo el meu total acord amb els conceptes d’innovació de procés i de producte, però especialment amb la necessitat de mesurar els resultats dels canvis, tant metodalològics com tecnològics. Només amb la mesura i quantificació podem conèixer la realitat. A més, jo afegiria que tots els sistemes educatius acostumen a confondre els objectius finals – el que volem que passi a la realitat – amb els objectius instrumentals, les eines per convertir en resultats els objectius finals. Josep Bové

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:08 pm

      Josep,

      Moltes gràcies pel teu comentari i desigs!!!

      Pepe

  8. Sergi Montagut
    Setembre 28, 2009 a les 3:14 pm

    Moltes felicitats Pepe! Una gran iniciativa que espero puguis desenvolupar per la seva importancia en el futur de la nostra societat.

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:06 pm

      Sergi,

      Moltíssimes gràcies per haver entrat, llegir-ho i, sobre tot, pel teu comentari d’ànim. Una abraçada,

      Pepe

  9. Màrius Martínez Muñoz
    Setembre 28, 2009 a les 3:49 pm

    Hola Pepe,

    Primer de tot, gràcies per fer-men’n partícep. En segon lloc, felicitats per la iniciativa. Ens convé dialogar permanentment sobre els conceptes que emprem per mantenir-ne el contingut i el sentit. Seguiré amb interès les teves reflexions i tal vegada m’hi sumaré.

    En el primer tema que encetes, m’ha agradat la idea de l’equitat en l’accés i en el procés com també el fet de començar per la innovació. Jo diria que en el marc de la recerca permanent de la equitat i l’excel·lència (principals vectors de la qualitat) la innovació és l’exigència d’esforç per afrontar exitosament els nous desafiaments que planteja l’educació entesa com a sistema complex i dinàmic.

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:06 pm

      Màrius,

      Moltíssimes gràcies!!!

  10. Itziar
    Setembre 28, 2009 a les 6:38 pm

    Debes estar encantado con este invento y más con los comentarios de la gente. Yo, como futura educadora, intentaré seguir tus reflexiones y las de los demás. Puede que incluso de mi opinión alguna vez…

    Estos escritos contribuyen a saber y entender mejor qué pensamos y qué creemos sobre la educación, así que ¡ánimo!

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 8:09 pm

      Muchas gracias, Itziartxo!!!! Un beso

  11. Xavier Aragay
    Setembre 28, 2009 a les 8:42 pm

    Pepe, molt be, així es comença ¡¡¡!!!
    Estic amb tu.
    Una abraçada.

    • pepemenendez
      Setembre 28, 2009 a les 9:12 pm

      Moltes gràcies, Xavier!!!

  12. Setembre 29, 2009 a les 3:14 pm

    Felicitats Pepe,
    Ja m’he subscrit al RSS i espero els propers comentaris. Així em sento més a prop del CETEI i de la Fundació.
    Una abraçada.

    • pepemenendez
      Setembre 29, 2009 a les 8:49 pm

      Gràcies, Joan, això també ha estat part de la teva influència!!

  13. Carmen Simón
    Setembre 29, 2009 a les 4:15 pm

    Felicitats pel teu blog. Molt interessant el tema que encetes aqui.

    Salutacions!

    • pepemenendez
      Setembre 29, 2009 a les 8:49 pm

      Moltes gràcies, Carmen. També espero les teves aportacions!!

  14. Antoni Parellada
    Setembre 29, 2009 a les 4:55 pm

    Molt bé Pepe!

    Francament pels que no estem especialment avesats a aquestes eines de comunicació (o potser reflexió-creació-acció) impressiona començar a escriure comentaris que quedaran al costat de bones i positives crítiques sobre el teu pensament. De moment les meves felicitacions per la iniciativa i també per aquesta intuïció del profund lligam entre innovació i ciutadania en el seu concepte més profund. Crec que el tema dona per més que una reflexió i tan de bo puguem seguir estirant del fil.
    Endavant!!

    • pepemenendez
      Setembre 29, 2009 a les 8:47 pm

      Gràcies, Toni, estic segur que les teves aportacions sempre tan reflexives i plenes de sentit comú seran ben rebudes i no menys esperades

  15. Setembre 29, 2009 a les 5:08 pm

    ¡Felicidades Pepe! te ha costado pero al final te has animado;-)
    Un blog es como un hijo al que deberás atender y cuidar y la mejor manera de alimentarlo y de que crezca sano es mimándolo con tus posts, con tu pensamiento lúcido e innovador y compartiéndolo con todos nosotros.
    El siguiente paso ya sabes: Twitter, te resultará el complemento pefecto para contrastar tus ideas y tu conocimiento.
    Te seguiré para seguir aprendiendo.
    ¡Un abrazo!

    • pepemenendez
      Setembre 29, 2009 a les 8:45 pm

      Moltes gràcies! Seguiré els teus consells i espero les teves aportacions!

  16. Javier Puyol
    Setembre 29, 2009 a les 9:24 pm

    Gràcies Pepe per convidar-me a participar del teu blog i felicitats per aquests nou projecte.
    Innovació en educació…, aquest és el gran repte, “per a que” i “perquè”.
    I tu ens aportes alguna resposta: la millora dels procés d’aprenentatge i de retruc de la nostra societat.
    seguiré amb atenció les teves reflexions

    • pepemenendez
      Setembre 30, 2009 a les 11:22 am

      Moltíssimes gràcies, Javier. Espero també les teves aportacions!!!!

  17. Francesc Moreno
    Octubre 4, 2009 a les 6:32 pm

    Pepe, et felicito per la teva iniciativa d’endegar aquest blog. Les meves modestes experiències de mantenir blogs privats amb els alumnes de batxillerat de la meva classe em diuen que el més complicat és mantenir-lo al llarg del temps i en qualitat! Tot i que em costa participar, el seguiré de prop, tenint també present la qualitat de les persones que hi responen i el que diuen en els seus comentaris.

    Et teu comentari inicial m’ha sorprès agradablement per diverses raons. La primera, perquè marca un nivell de qualitat excel•lent. Però especialment perquè els teus arguments es fonamenten en experiències vitals que he compartit. Sempre em preocupa pensar que la innovació estigui sols associada a la introducció d’eines TIC a l’aula. Més enllà, innovació educativa és un canvi de mentalitat (en professors, pares i directius), i un canvi que no te un límit, sinó ha de ser continu. No te fita, la desconeixem, perquè és paral•lela a l’evolució de la societat. I societat són els educadors, els alumnes que s’estan formant i el seu context. En aquest sentit es pot aprofundir entre innovació i ciutadania.

    Em satisfà l’experiència viscuda al Joan XXIII de cercar indicadors de qualitat de l’educació i endegar un camí per emprar-los per a mesurar de quina manera la innovació que s’apliqui pot millorar aquests indicadors. Per això considero que és una tasca que cal continuar implantant als centres educatius.

    Enhorabona, Pepe!

    • pepemenendez
      Octubre 4, 2009 a les 6:52 pm

      Siscu: Moltes gràcies pel teu comentari i suggeriments. Espero respondre a aquesta expectativa. Del que en dius, confio en poder parlar més endavant. Una abraçada!

  18. Octubre 5, 2009 a les 9:03 pm

    Pepe, felicitats per la iniciativa i gràcies per compartir les teves reflexions a la xarxa. Reflexions i idees que ens enriqueixen a tots. I gràcies per comptar entre les teves webs recomanades amb la de MARINVA. Una abraçada i molt d’èxit!

  19. Albert Sáenz
    Octubre 7, 2009 a les 2:45 pm

    Pepe, novament felicitats per aquesta iniciativa. Gràcies a la teva invitació i tal i com et vaig dir fa uns dies, gaudiré de savis comentaris alhora que intentaré aportar la meva humil opinió.
    Estic moilt d’acord amb la teva reflexió, acurada i real. La gran preocupació des de la meva responsabilitat és poder aplicar mesuradament els quatre grans conceptes : innovació, excel·lència, equitat i qualitat. En aquest sentit, tant de bo trobem aviat el quadre de comandament que comentes.
    D’altra banda, també penso que l’educació integral que pretenem per als nostres alumnes, suposa indubtablement l’aplicació de canvis en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Saps perfectament de la meva aposta, en el marc de JE, per les noves metodologies didàctiques (activitats autèntiques, ABP, pedagogia per projectes,…) que han de preparar l’alumnat per a la vida.
    La meva enhorabona per aquest blog. Una abraçada !!

  20. Octubre 7, 2009 a les 3:10 pm

    Pepe,

    Felicitats per la iniciativa!. Em sembla una molt bona idea per poder seguir-te en les teves noves passes professionals.

    Sens dubte, el tema de la innovació educativa és un tema cabdal. Després de tenir l’oportunitat d’estudiar la innovació empresarial, una de les conclusions que caldria extreure és que a vegades donem massa voltes a idees que en el seu punt de partida eren prou clars. La innovació empresarial pretén fonamentalment l’èxit de l’empresa. I en l’àmbit privat, això fonamentalment es tradueix en uns optimitzar els guanys econòmics, i si es tracta d’una empresa socialment responsable, tindrà cura que aquesta optimització no vagi en contra del seu entorn social i ambiental. Aquest èxit empresarial és difícil d’aconseguir si no hi ha un bon equip humà i si no hi ha els elements motivacionals que aquest equip pugui desenvolupar la seva tasca de la millor manera possible.

    Així que tornant a l’àmbit educatiu, no és una obvietat insistir en el vincle entre innovació i èxit educatiu. Ara bé, un dels punts clau del debat és què entenem per èxit educatiu. i aquí trobem l’element clau, sense objectius clars,
    és tan fàcil caure en la innovació per la innovació. Perdoneu el rotllo, però el tema el trobo molt interessant i suggerent.

    Esperarem amb molt d’interès els teus comentaris. Fins aviat.

  21. Coral Regí
    Octubre 17, 2009 a les 9:07 pm

    Hola Pepe,
    Aquests dies he anat molt liada…imagino que com vosaltres i no havia pogut contestar el teu blog.
    Enhorabona per la teva iniciativa!! Ja he entrat a alguns dels blogs que recomanes i son tots molt interessants.
    Estem totalment d’acord. L’esperit d’innovació, el cuquet de pensar i actuar perquè cada dia les coses siguin millor. Aquest, segur que es el cami, i per suposat valorant els canvis incorporats i tenint molt clar l’objectiu final que pretenem: formar bones persones competents. Nosaltres també ens hem incorporat al Projecte 1:1 i estem molt contents de com s’ha iniciat. Ara cal valorar com va funcionant. Per cert el tracte a les escoles concertades ha estat molt discriminatori….sembla que el Ministerio hi ha posat molts problemes..He escrit a tothom: Conseller, Colomer i el gerent del consorci de Barcelona a veure si aconseguim alguna cosa..Si tenim alguna informació ja ens ho comentarem per anar plegats.
    Em sap greu que no podre venir per l’ITworld i això que el programa és molt interessant i una noia de la nostra escola fa una intervenció però coincideix amb el congres estatal del forum. Volem fer un sopar de la LEC del fòrum, el tema ja està molt vist però és una ocasió de compartir una estona.
    Que vagi molt bé l’ITworld. Si puc em paso el dimecres a la tarda
    Corañ

  22. Carme Castelltort
    Octubre 18, 2009 a les 10:46 am

    Pepe,
    Felicitats per aquesta iniciativa. El nombre de persones que ja han participat en el blog, dona idea de la teva influència i de la bona acollida de tenir un espai on poder compartir idees, reflexions sobre l’educació/innovació. És un goig poder seguir els teus comentaris. També els vaig veure expresats d’una manera molt coloquial en “el periodico” d’ahir.
    Una abraçada

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: