Arxius

Archive for Setembre de 2009

La innovació és la resposta

Setembre 25, 2009 39 comentaris

Serveixi aquest primer comentari per establir els referents amb els que voldria moure’m: innovació, educació i ciutadans. La paraula innovació s’està convertint en un concepte de moda que corre el perill de buidar-se de contingut, perdent la frescor i la intensitat, que demanen la seva aplicació al moment educatiu actual. Innovar en el món productiu està associat a la idea de tecnologia nova que resol alguna mancança o que millora la productivitat. En aquest cas, la innovació està avalada pel mercat. La innovació al món productiu queda clar que no es el resultat de fer més del mateix, sinó el resultat d’introduir una nova tecnologia per millorar el procés i estalviar algun tipus de cost, ja sigui monetari o també humà, en el sentit d’augmentar la seva seguretat o la seva comoditat. No pretenc començar aquest blog donant lliçons conceptuals o històriques, però si em sembla interessant advertir contra el perill de reduir la innovació en el món de la pedagogia al pur canvi metodològic o tecnològic. La innovació educativa resulta de transcendental importància per capgirar l’escola, i no hauríem de perdre’ns ni entretenir-nos tant en el discurs estàtic, que mira nostàlgicament al passat en busca de respostes que no tornaran, com  en els discursos activistes que idolatren el canvi pel canvi.  La innovació educativa ens ha de permetre avançar en els paràmetres de l’excel·lència, entesa com la referència principal del repte de la qualitat, que comporta un camí de millora per avançar en l’equitat del nostre sistema educatiu. Equitat en l’accés i equitat en el procés. Aquesta és la meva experiència en el Joan XXIII de Bellvitge, i en la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació.

Seguint aquest raonament en la ponderació de la innovació, també cal recordar la importància d’establir uns paràmetres d’avaluació, que ens permetin mesurar els resultats dels canvis metodològics i tecnològics. I també caldrà ponderar quina avaluació establim, no sigui que iniciem processos de millora en la cerca de coneixement, per exemple; i després avaluem processos de memorització. Innovació, excel·lència, equitat i qualitat són paràmetres i instruments que necessiten d’un quadre de comandament que ens permeti navegar vers la millora de les nostres escoles. Tinc la impressió que si no anem en compte, aquests conceptes poden ser segrestats per la ràpida voracitat de la burocràcia o fossilitzats per manca d’ús real. D’aquest perill i de la necessitat d’avançar en la innovació hi penso parlar més a fons i m’agradaria conèixer les vostres opinions. També m’agradaria explicar perquè considero significativa l’íntima relació entre els conceptes d’innovació i ciutadania. Crec que són prou clars els lligams entre educació i ciutadania, però m’agradaria anar un pas més enllà i enfortir la relació entre innovació i ciutadania. No hi ha ciutadania plena en el desenvolupament dels seus drets i deures sense canvis profunds en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquests processos són la base sobre la qual ha d’arrelar una educació que neix en el si de l’entorn familiar, i que adquireixen metodologies científiques en l’escola. Al menys és el que l’escola hauria de tenir: una metodologia basada en coneixements propis de la pedagogia, la psicologia i la neurologia, com els més universals per ser aplicats a l’escola.  Processos d’aprenentatge i processos educatius que ens condueixen cap una ciutadania madura, capaç d’ajudar a créixer en  la societat els anhels de millora i justícia. La innovació educativa ha de perseguir, seguint aquest raonament, millores en l’aprenentatge i millores en la societat. És el resultat de la conjuminació entre innovació en l’aprenentatge i innovació social. D’això em comprometo a parlar en el meu blog.